Cròniquesvisions de ciència

Les aventures del físic que volia ser pintor: visions i històries de ciència amb Guillermo Orts-Gil

És dilluns i fa dies que plou a Barcelona. Alguns están tristos, nosaltres no.

I és que avui ens visita a Barcelona un ponent molt especial. Vingut des de Berlín expressament per a la ocasió, un fantàstic comunicador anomenat Guillermo Orts-Gil ens porta les aventures d’un científic que sabia veure la bellesa amagada darrera de totes les coses. També de la pluja.

Segell nord-americà de correus amb els famosos “Diagrames de Feynman”, que li van valer al polifacètic científic el premi Nobel de física l’any 1965.

Les aventures del físic que volia ser pintor

Benvinguts a una nova crònica de “Visions de Ciència“, un cicle de xerrades que organitza EspaiNano i Biblioteques de Barcelona. La tercera sessió del cicle la inicia, com no podia d’altra manera, en Jordi Díaz, coordinador del grup de divulgació de les nanotecnologies EspaiNano i de Nanodivulga UB. En Jordi ens presenta al ponent d’avui:

En Guillermo Orts-Gil (1978) és barceloní de naixement i berlinès d’adopció. Després de doctorar-se en química física per la TUB, es va dedicar durant deu anys a la nanobiomedicina a la Societat Max Planck, va ser director de Comunicacions de la Societat de Científics Espanyols a Alemanya (CERFA) i, finalment, va invertir molts esforços en aprendre a escriure, entre d’altres, a The Guardian a Londres. Actualment treballa com a coordinador científic internacional i col·labora amb mitjans com El Huffington Post, la revista Investigación y Ciencia o el CCCBLab a Barcelona.

En Guillermo comença explicant que en Feynman probablement diria que el curriculum no ens diu molt sobre una persona. De fet, en Guillermo reconeix que de petit no entenia les matemàtiques però que, sense fer cas als seus professors, es va decidir a estudiar ciències. Potser és per això que en Guillermo prefereix definir-se com “El científico sin fórmules“.

Oda a una flor

Per començar, en Guillermo ens explica la història de “El nom de les coses”, una anècdota de la infantesa d’en Feynman. A aquesta, la seguiran d’altres històries, totes amb el mateix objectiu: intentar entendre millor la figura d’en Richard P. Feynman, el físic que volia ser pintor.

A través de les seves històries en Guillermo ens convida, durant uns 45 minuts, a un viatge per l’univers nano, per l’electrodinàmica quàntica i per les aules el Caltech a Califòrnia, sempre amb en Feynman com a protagonista. A través de les seves històries, poc a poc es destil·la el missatge que en Guillermo vol transmetre avui: en Feynman era un científic però, com tots nosaltres, era també moltes altres coses.

I és que a l’edat de 44 anys en Feynman és va encaparrar en que volia aprendre a pintar. I per fer-ho és va fer amic d’un pintor a qui tothom anomenava “Gerry”. I mentre en Feynman aprenia a pintar amb en Gerry, aquest aprenia física d’en Feynman.  Uns anys abans, en Feynman havia sorprès ja als seus companys del Institut Tecnològic de Califòrnia, utilitzant diagrames, on els altres només trobaven formules, i convertint les aules de la Universitat en una espècie de teatre.

Feynman, un físic polifacètic

Així doncs, tal i com ens explica en Guillermo, en Feynam va aprendre molt aviat que no era tant important aprendre el nom de les coses, sinó entendre el que hi havia al darrera d’aquestes. També que en Feynman era un gran professor que al principi no volia donar classes, que era un físic que no només escrivia formules i que un premi Nobel en física també pot sentir el desig d’expressar-se a través de l’art.

En Guillermo ens explica que en Feynman era moltes coses. Coses que estan íntimament relacionades amb la bellesa, l’art i la ciència.

Avui plou a Barcelona, però estem contents. També aquí estan passant moltes coses.

 

 

Més informació interessant:

Si vols llegir les històries escrites per en Guillermo Orts-Gil sobre Feynman, pots visitar el seu web.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *