Qui era Feynman?

Richard P. Feynman va néixer a Nova York l’11 de Maig de 1918 en el si d’una família jueva d’emigrants europeus. La seva mare, Lucille Phillips, era filla d’emigrants polonesos, i el seu pare, Melville Feynman, havia emigrat de Bielorússia de molt jove amb els seus pares. Melville, que es va dedicar al món dels negocis sense gaire èxit, va ser probablement la persona que més va influenciar la forma de pensar de Richard Feynman. Feynman va aprendre tres grans lliçons del seu pare que el van acompanyar tota la seva vida: preguntar-se la raó de tot allò que l’envoltava per intentar trobar una resposta per si mateix, ser conscient de la diferència entre saber el nom d’una cosa i entendre-la, i qüestionar sistemàticament els arguments d’autoritat. Amb aquestes lliçons apreses de ben petit i l’interès de Melville per tenir un fill científic, la curiositat científica i intuïció matemàtica de Feynman van fer la resta. De molt jove va descobrir el seu interès recreatiu per les matemàtiques i l’electricitat, que l’acompanyarien durant tota la seva carrera professional.

El físic i professor

El 1935 va entrar a l’Institut Tecnològic de Massachusetts on, després de començar amb cursos de Matemàtiques i canviar a Enginyeria Electrònica, va descobrir aviat que la Física Teòrica era el camp més interessant per ell i va començar a dedicar la seva atenció a la Mecànica Quàntica. A l’acabar la tesi de llicenciatura centrada en la física molecular, empès pel seu director John C. Slater, va marxar a la Universitat de Princeton on es doctoraria el 1942 sota la supervisió de John A. Wheeler. Va ser allà, amb 23 anys, on va assolir el seu màxim nivell conceptual de la física teòrica semblant als millors anys d’Albert Einstein o Lev Landau. Amb Wheeler, proposen una nova teoria electrodinàmica i, en la seva la formulació quàntica, Feynman rescata el concepte de trajectòria de partícules introduint la integral de camí.

 

El 1942 Feynman respon a la crida de Born Oppenheimer per participar en el projecte Manhattan que construiria i assajaria les primeres bombes nuclears de la història. Poc després d’entrar a Los Alamos el 1943, es guanya el lideratge de la divisió de càlcul on aconsegueix implementar un gran sistema automatitzat amb màquines IBM. Durant el projecte, en què també va supervisar la seguretat de plantes d’enriquiment d’urani, Feynman va treballar de prop amb altres grans científics del moment com Enrico Fermi, Niels Bohr, Hans Bethe o John von Neumann. Acabada la guerra, Feynman va ser un dels primers en deixar Los Alamos i, gràcies a la intermediació de Bethe, accepta una oferta de la Universitat de Cornell al 1945. Durant la seva estada a Cornell va perfeccionar la seva pròpia formulació de l’elelectrodinàmica quàntica que havia començat a desenvolupar a Princeton i hi va introduir els diagrames que més tard s’han conegut amb el nom de “diagrames de Feynman”. Aquesta aproximació radical de Feynman a l’electrodinàmica quàntica va contribuir enormement a la teoria prèviament existent i el va fer mereixedor, juntament amb Julian Schwinger i Shin’ichirō Tomonaga, del Premi Nobel de Física l’any 1965.

A la Universitat de Cornell comença el seu període com a professor. Feynman era un professor molt poc convencional amb una visió pròpia sobre l’aprenentatge. Ell aconseguia transmetre als estudiants la bellesa i simplicitat de les lleis de la física. Quan donava classes, l’aula es convertia en un teatre i els espectadors quedaven captivats per la seva oratòria i la seva profunda comprensió dels conceptes més complexes que aconseguia ensenyar de la forma més simple i transparent. El 1952, després de passar un any sabàtic a Brasil, va anar a l’Institut Tecnològic de Califòrnia on investigaria i ensenyaria més de 35 anys fins la seva mort. Allà va fer importants contribucions als camps de la superfluïdesa i la força electrofeble mentre continuava la seva gran tasca com a professor. Sent un científic de màxim nivell, Feynman seguia dedicant grans esforços a preparar i millorar les classes que impartia als primers cursos de física. Durant la seva estada a Califòrnia, també exerceix les seves dots de visionari científic i explora les possibilitats de la nanotecnologia i la computació quàntica, vàries dècades abans que es realitzessin els primers avenços en aquests nous camps de coneixement. Una de les seves conferències més visionàries va ser “There is plenty of room at the bottom”, que va oferir el 1959 a CalTech. Feynman va morir de càncer el 15 de febrer de 1988. 15 dies abans estava donant classe a la universitat.

L’artista lliure i narrador

Feynman va entrar en diversos camps del món de l’art en els quals va participar i adquirir nous coneixements sempre amb la seva particular manera de fer-ho. Primer es va endinsar al món de la música on va demostrar cert talent, especialment durant la seva estada a Brasil, on va aprendre a tocar els bongos i ballar en una escola de samba, arribant a participar al Carnaval de Brasil el 1952. Va establir una relació estreta amb Brasil, tant amb la seva gent com amb la seva música, que l’acompanyaria durant molts anys. Al seu interès artístic perla música, s’hi va afegir el dibuix. Amb 44 anys va començar a dibuixar amb l’ajuda de Jirayr Zorthian, un pintor armeni-americà, intercanviant setmanalment lliçons de pintura i de física. Motivat per aconseguir transmetre les seves emocions sobre la bellesa del món a través dels seus dibuixos, va acabar gaudint de cert èxit sota el pseudònim de “Ofey”.  La seva intromissió a la literatura va arribar més tard. El 1985, la seva gran capacitat de generar anècdotes i les seves experiències vitals queden recollides al llibre “Està vostè de broma Sr. Feynman”. Aquest best-seller inesperat popularitza la seva figura i transmet, de forma simple i original, la seva particular visió sobre la ciència. Durant els següents anys, Feynman va escriure diverses obres més que van fer encara més gran la seva figura com a comunicador científic.